PESCA
DEFINICIÓ
La pesca és la captura al mar, els rius o els llacs, de peixos i altres animals aquàtics. En l'actualitat, aproximadament el 75% de les captures mundials es destinen al consum humà. Una altra part es fa servir com a primera matèria per fabricar farines de peix i olis.
TIPUS DE PESCA
La pesca d'autoconsum es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions, amb o sense motor, i fent servir mètodes artesans (arpons, hams, nanses, petites xarxes...). Les captures es destinen pràcticament a l'autoconsum i, en menys quantitat, al mercat local. Aquest tipus de pesca és un recurs alimentari important als països subdesenvolupats.
La pesca litoral o costanera es du a terme a prop de la costa, en embarcacions petites o mitjanes equipades amb diferents ormeigs de pesca en funció de les espècies que es volen capturar. Normalment, les bodegues d'aquestes embarcacions estan condicionades per conservar les captures amb gel o en cambres frigorífiques. La pesca litoral es practica durant un període no superior a un dia.
La pesca d'altura és la que es fa a alta mar, amb vaixells de gran tonatge equipats amb instruments tècnics moderns, que permeten detectar i saber la mida dels bancs de peixos. Molts d'aquests vaixells disposen de les instal·lacions necessàries per netejar, trossejar, empaquetar i emmagatzemar congelades les captures.
TÈCNIQUES DE PESCA
Palangre. Consisteix a amollar des del vaixell un cap, que pot tenir més de 100 km de longitud, del qual pengen una rastellera de ramificacions de corda més prima, proveïdes d'hams a l'extrem. El total d'hams pot superar els 20.000 (1).
Art d'encerclament. Es tracta d'envoltar un banc de peixos amb una gran xarxa, d'entre 250 i 1.000 m de longitud i uns 40 m de profunditat, que es manté flotant en posició vertical. Quan hi van entrant els peixos, es tanca per la part inferior, i hi queden atrapats (2).
Art d'arrossegament. Fa servir una gran bossa de xarxa oberta que s'arrossega pel fons marí (3).
Tremall. Consisteix a col·locar verticalment una xarxa que té 2 o 3 capes de tela, la interior amb una malla més espessa que les exteriors. Els peixos poden travessar fàcilment la malla exterior, però no la interior, i queden atrapats entre totes dues (4).
ON ES PESCA
Al mar, les espècies es concentren en unes zones determinades apropiades per a la pesca: els caladors. Els millors caladors són les plataformes continentals; és a dir, les planures submarines que baixen des de la costa fins a uns 200 m de profunditat. Aquí els rius hi vessen el seu cabal, ric en nutrients, i la poca fondària de les aigües permet que hi arribi la llum solar. Aquests factors afavoreixen que s'hi faci el plàncton, petits organismes dels quals s'alimenten els peixos.
PROBLEMES DE LA PESCA
-AQÜICULTURA
L’aqüicultura, solució a la sobrespesca?
Des del 1950, les captures s'han gairebé multiplicat per cinc, la qual cosa ha provocat que alguns caladors s'hagin esgotat i que hagin desaparegut espècies.
Per això molts països han començat a posar en pràctica l'aqüicultura, que és la cria en captivitat o en un ambient controlat d'organismes animals i vegetals aquàtics. Actualment, més del 30% de la producció pesquera mundial s'obté de l'aqüicultura. La majoria dels salmons, les truites, els turbots, les orades i els musclos que comprem provenen de les piscifactories.
L'aqüicultura permet augmentar la disponibilitat de peixos i mariscos alhora que n'alleugera l'extinció; però, de vegades, les espècies de piscifactoria s'alimenten amb farines de peix capturat a alta mar.