AGRICULTURA

DEFINICIÓ

L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

 

 

 

Els factors físics de l’agricultura:
Els principals factors físics que influeixen en l'activitat agrícola són tres: el clima, el relleu i el sòl.

El clima. Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona climàtica hi prosperen millor uns conreus que uns altres.

El relleu. L'altitud i el pendent del terreny condicionen l'activitat agrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l'altitud, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies a partir d'una certa altura. També és impossible conrear terres amb una inclinació superior als 10º. Per això, l'agricultura s'estén generalment per planes i valls.
                                                                                                                                                                                                                                    Però, de vegades, és necessari conrear els vessants de les muntanyes, tot i que costi molt més. Per fer-ho, es creen terrasses o feixes.                  

El sòl. Cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades. La mida i la porositat dels grans de terra condicionen la quantitat d'oxigen del sòl i la capacitat per retenir l'aigua. A més a més, cada sòl té una composició química i biològica que en determina el grau d'acidesa i la riquesa en nutrients minerals i matèria orgànica.

 

 

LES PARCEL·LES
Una parcel·la és cada una de les parts en què es divideix l'espai agrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d'arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro.

Quan les parcel·les no estan tancades donen lloc a un paisatge de camps oberts o openfield.                                                                                   Les parcel·les tenen diferents formes i mides. Quan les parcel·les són petites, parlem deminifundi, i si ocupen una gran superfície, de latifundi.

EL GRAU D'APROFITAMENT DE LES PERCEL·LES
 

Quan l'agricultor busca aprofitar al màxim la terra, es diu que practica una agricultura intensiva. Als països desenvolupats, la productivitat de l'agricultura intensiva és molt alta, gràcies a l'ús de tècniques de conreu modernes. Als països subdesenvolupats, la productivitat és més baixa: com que els recursos tècnics són escassos, l'aprofitament intensiu exigeix fer servir una mà d'obra abundant.

En l'agricultura extensiva les parcel·les no s'exploten totalment, sinó que se'n deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar, per facilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. L'agricultura extensiva és característica de dos tipus de països:

                -Països desenvolupats on hi ha grans superfícies de terra, com ara els Estats Units, l'Argentina o Austràlia. La utilització de                     màquines permet obtenir uns rendiments elevats amb molt poca mà d'obra.

                -Països subdesenvolupats poc poblats on les feines agrícoles es fan fonamentalment de manera manual, la qual cosa dóna com a                     resultat una baixa productivitat.

ELS SISTEMES DE REG

La presència o no de canals, sèquies, aspersors, etc. en un paisatge agrari ens indica si ens trobem davant d'una agricultura de secà, on els conreus només reben l'aigua procedent de les pluges, o davant d'una agricultura de regadiu, en la qual l'agricultor aporta l'aigua que les plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg, com ara l'aspersió, el gota a gota, la inundació...

L'ESPÈCIE CONREADA

Existeix una gran varietat de conreus. A escala mundial, els principals productes que es conreen són: els cereals, algunes plantes que es processen a nivell industrial, les fruites, les patates i altres hortalisses.

Si en un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents, parlem de policultura. La policultura es dóna en parcel·les petites, la producció de les quals es destina fonamentalment al consum de la família pagesa, i a les zones d'horta.
 

Però si en una explotació agrícola es conrea un sol producte, direm que es tracta de monocultura. La monocultura simplifica l'ús de maquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost per fer-la competitiva, ja que es destina principalment a la venda.

L'HÀBITAT I LA XARXA VIÀRIA

El paisatge agrari també varia segons la manera com la població humana s'ha assentat en el territori (assentament concentrat o dispers), i de la disposició dels camins rurals que fan servir els agricultors i d'altres vies destinades al trànsit de bestiar.

 

 

 

 

Als països desenvolupats, aquesta activitat tan sols ocupa menys d'un 5% de la població activa. Amb tot, l'agricultura té una alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Per això, s'ha duplicat la producció els últims 30 anys. A més a més, l'espai rural s'ha revitalitzat perquè ha assumit altres funcions diferents de les pròpiament agrícoles i ramaderes. Als països desenvolupats, el camp és lloc de residència, de localització d'indústries i un espai turístic, comercial, d'oci...

 

Als països subdesenvolupats, hi viuen gairebé el 80% dels treballadors dedicats a les feines agrícoles. Malgrat que s'observa una pèrdua de mà d'obra en aquesta activitat, als estats més pobres l'agricultura ocupa la majoria de la població i aporta més del 20% de la riquesa nacional. L'ús de tècniques de conreu tradicionals fa que la productivitat sigui baixa, la qual cosa impedeix cobrir les necessitats alimentàries de tota la població.

Als països desenvolupats, la revolució agrícola que va començar al final del segle XVIII a la Gran Bretanya va representar el pas d'una agricultura de subsistència, destinada a alimentar les famílies camperoles, a una agricultura orientada a la venda. Per això es diu que és una agricultura de mercat.

Com és l’agricultura de mercat?
 L'agricultura de mercat té com a objectiu principal obtenir el màxim benefici. Això s'aconsegueix de diferents maneres:

                            L'especialització de la producció. Normalment es conrea un sol producte a cada explotació agrícola, la qual cosa simplifica la                                     feina i l'ús de maquinària, i millora els rendiments.
 

                            La mecanització de les feines del camp. Gran part del treball humà se substitueix per màquines, cosa que permet contractar                                     menys mà d'obra i fer les feines agrícoles en menys temps.
 

                               L'aplicació de tècniques de conreu modernes, com ara fertilitzants i adobs, que milloren la capacitat del sòl i permeten                                            obtenir diverses collites anuals; llavors d'elevat rendiment; en llocs amb climes molt secs i amb sòls molt pobres es                                                conrea en hivernacles, en sòls artificials, amb nous sistemes de reg, etc. A més a més, l'aplicació dels avenços de la                                            biotecnologia a l'agricultura ha donat lloc a noves varietats de conreus modificats genèticament: els transgènics.

 

 

 

Als països subdesenvolupats l'agricultura hi té un pes molt important. És, fonamentalment, una agricultura tradicional, que ocupa pagesos amb pocs recursos que conreen les terres per obtenir aliments per a ells. Al costat de les modestes propietats familiars apareixen les grans plantacions, lligades als interessos de potents empreses multinacionals i destinades als conreus d'exportació.

 

Com és l’agricultura de plantació?
 

La plantació és una explotació agrícola situada normalment a països tropicals subdesenvolupats, sobretot a l'Àfrica, Amèrica Central i del Sud, l'Índia i el sud-est asiàtic.

L'origen de les plantacions és molt antic. Entre els segles XVI i XIX, alguns països europeus van conquistar territoris de fora d'Europa i hi van crear explotacions per obtenir-ne els productes que no es cultivaven als seus països.

Avui dia, l'agricultura de plantació té aquestes característiques:

                    

                            És una agricultura de mercat, destinada a l'exportació. Així doncs, les plantacions se situen en zones ben comunicades, com                                    ara les costes, que faciliten el transport dels productes a l'estranger.                                                                                                                       
                            Generalment, es practica en grans propietats, controlades principalment per multinacionals europees i nord-americanes.

                             Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i explotar-lo, i per transportar, conservar i comercialitzar els                                     productes a llargues distàncies

                             Hi predomina la monocultura.

                             Ocupa mà d'obra abundant, que cobra salaris baixos i que es contracta, moltes vegades, de manera temporal.

                            La productivitat és alta i s'hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.

Com és l’agricultura tradicional?

Generalment, l'agricultura tradicional té les característiques següents:

                            L'objectiu principal és obtenir l'aliment necessari per a la família pagesa. Es tracta, per tant, d'una agricultura de subsistència,                                     que es practica en petites propietats.  

                            En aquestes propietats, hi predomina la policultura, ja que, per assegurar-se l'aliment durant tot l'any, els pagesos conreen                                     diversos productes alhora. Els van collint al llarg de l'any en funció del temps de maduració, que és diferent per a cada                                     tipus de planta.

                            Les feines agrícoles es fan amb molt d'esforç, manualment, amb tècniques i eines de conreu molt primitives, com ara l'aixada                                     o l'arada estirada amb animals. Aquesta és la raó per la qual la productivitat és baixa.

                            Com que aquests pagesos no tenen accés als avenços tecnològics, depenen enormement dels factors físics. Els anys amb unes                                     condicions climàtiques adequades, les collites són abundants. Però si les temperatures i les precipitacions no són les                                     apropiades, la collita disminueix i, conseqüentment, apareix la fam.